dilluns, 10 de juny del 2013

ACABAM... REFLEXIONANT


Després d'unes quantes entrades, després de moltes reflexions, algun mal de cap, estones d'estrés, de manca de idees, de moments d'inspiració... arriba el final de l'assignatura. Ara, com en moltes ocasions, cal fer una mirada enrera i repassar la tasca feta; Rellegir les entrades, opinar sobre les pròpies idees exposades i fins i tot canviar alguna coseta.
Aquestes accions són bàsiques per seguir reflexionant i revisant la nostra pràctica i el nostre creixement. No cal penedir-se de res, ni cal fer grans espants de la feina feta. Simplement seguir creixent, seguir afrontant nous reptes i valorar les passes que hem anat fent al llarg del quadrimestre i que ens han dut fins aquí.

Possiblement podria haver fet alguna cosa millor; no em sap greu... això em permetrà cercar noves estratègies per millorar. El més important és prendre consciència de les nostres capactitats i competències, reforçar aquelles més "dèbils" i mantenir les què hem anat consolidant.

Repassant les competències anotades al llarg de les entrades m'adono que la més emprada ha estat la de consultar els blocs per ampliar la meva formació. Revisant a la vegada el quadern i la primera activitat que feia referència al ninotet, observo que el ninotet que vaig triar anava acompanyat de dues persones més que alçaven l'àncora per partir cap a l'aventura. La meva reflexió, en aquell moment fou la de partir acompanyats, la de treballar en equip per tal de créixer i aprendre junts.



Potser és casualitat, o potser simplement he complert amb el meu objectiu, per tant...

... MOLTES GRÀCIES A TOTS/ES PER COMPARTIR, ALS VOSTRES BLOCS,
 LES VOSTRES PRÀCTIQUES, TASQUES I CONEIXEMENTS.

A partir d'ara, espero continuar amb aquesta pràctica reflexiva i compartir-la amb qui bonament la vulgui llegir.


"Un inici no desapareix mai, 
ni tan sols amb un final". 

Mulisch, Harry

Competències:

2.6. Explico les meves impressions sobre el quadrimestre i sobre la tasca feta.
2.7. Reflexiono sobre possibles errors i proposo nous camins per seguir creixent.

EL DOCUMENTAL EN FRED

Després de dues setmanes d'haver tancat el projecte del documental, i vegent-lo des de la distància, penso que es podrien canviar algunes coses, tant a nivell tècnic com a nivell de contingut. Penso que això sempre és positiu, voler créixer, fer millor els propis projectes forma part del nostre porcés d'aprenentatge. 

Com podia transmetre tot el que volia dir??? com explicar i que s'entengués la idea? ?? 
Posar en ordre totes les idees que m'anaven sortint va ser la tasca més difícil.




Dit això, i valorant tant la tasca prèvia, les gravacions i la recerca del contingut i elaboració pròpia del documental, m'agradaria dir que estic satisfeta amb el resultat, penso que he aconseguit l'objectiu de transmetre amb imatges la importància d'invertir en valors i no tant en la competitivitat de les persones.

La idea prèvia era parlar i comparar les dues crisis (econòmica i de valors) i posar damunt la taula la responsabilitat que tenim els mestres d'invertir en una educació que intenti pal·liar una o altra. Volia fer una reflexió sobre quina educació volem i quina educació donem, quina de les dues vies convé a una societat preocupada per la manca de recursos econòmics, però també mancada de certs valors.
Quina educació pot ser més efectiva?
No són prou importants els valors? perquè no ens preocupam d'invertir en ells?
Són els diners tant necessaris? no podem combatre aquesta idea? quins valors tindran els futurs adults si només pensam amb la competitivitat?

La reflexió, el no conformar-nos mai en el que ens mostren i cercar més enllà ha de ser una tasca imprescindible en la nostra professió.      INVERTIM EN VALORS!

QUIN FUTUR VOLEM? 
QUINA EDUCACIÓ DONEM?


Competències:

1.2. He reflexionat sobre la meva pràctica, sobre les meves aportacions i les meves valoracions.
1.4. confirmo conclusions i les valoro a partir de la teoria i el resultat final de la pràctica.
2.2. amb aquesta tasca he confirmat i reflexionat sobre les meves creences i les concepcions respecte a l'educació i la nostra responsabilitat en les nostres actuacions.
2.6. He intentat argumentar les meves idees a l'hora de fer el documental.
5.2. He contextualitzat el documental en el moment idoni en què la societat educativa està en constant debat sobre la nova reforma.

divendres, 7 de juny del 2013

EMPLENANT LA MOTXILLA

Cal dir que hi ha hagut molta varietat i que cada un dels treballs presentats té la seva importància. 
Ha estat molt enriquidor poder compartir tots els plans de millora i els documentals realitzats, això fa que ens adonem de les diferents mirades que hi ha en un grup d'estudiants com el nostre.
Cada un/a, partint de la seva realitat, de les seves creences, de la seva motxilla ha aprofitat les seves competències per aportar un granet més al futur, a l'educació, i a fer millor els centres que us han acollit. 
Compartir amb el grup cada una de les pràctiques ens ajuda a omplir la nostra motxilla de nous recursos i possibilitats, però també a reflexionar que cada un d'aquests projectes funciona depenent de la realitat del centre i de les possibilitats que tenen. Potser un projecte que funciona a Palma, no funcionaria a es Mercadal o a Sant Antoni de Portmany.

Comentaré dos dels projectes de millora exposats per les meves companyes de Menorca.

L'hort escolar ecològic
Per què m’ha agradat o, quins aspectes m’han cridat l’atenció?
Com ja vaig comentar en el moment en què les companyes ens van explicar el seu pla de millora, posar un projecte d'aquestes característiques en funcionament és un gran repte i mereix el seu reconeixement. 

Quins objectius té? 
Apropar a l'escola les potencialitats de la feina amb l'entorn natural i de la sostenibilitat.

Dificultats i obstacles que veig?
Potser, i a vegades ens passa per ser massa ambicioses, no van tenir en compte el temps que estarien fent pràctiques i tot el que comportaria aquesta moguda i per això no han pogut veure realitzat el seu projecte

Les primeres passes a vegades són les més difícils però sovint són les més fermes!

El fet, però, és que l'escola ja compte amb un projecte i amb el camí obert per a continuar-lo. Potser d'aquí un temps aquest projecte, que ara està en construcció, sigui un referent per altres centres que vulguin incloure en la seva línia de treball totes les ventatges que pot aportar un hort ecològic, amb tot el que això implica a nivell de salut, de creixement sostenible, de cooperació...

El Pati un espai educatiu

Per què m’ha agradat o, quins aspectes m’han cridat l’atenció?
m'ha agradat perquè parteix de la necessitat real de l'escola de tenir un espai exterior que ofereixi més possibilitats educatives ja que no comptava amb cap proposta, i que aquestes no siguin sols unes millores estètiques.  
El fet que elles observessin la realitat existent i sentissin pròpia aquesta necessitat s'ha vist reflectit en el seu projecte i en els resultats finals.
Aquest pprojecte de millora ens ajuda a comprovar com tots els espais són pels infants, grans possibilitats d'aprenentatge.

Quins objectius té? 
Té una clara intenció educativa. L'espai exterior no ha de ser sols un espai d'entreteniment sinó de noves oportunitats d'aprenentatge, de descobriment i d'experimentació tant individual com col·lectiva i que sigui adequat a les necessitats i interessos dels infants.
A part d'això m'ha semblat molt important que aquests canvis i propostes es facin amb material  naturals i reciclats.

Quina és la seva avaluació?
La seva avaluació es basa en l'observació sistemàtica dels moments de joc dels infants i de l'utilització dels espais en el seu conjunt.

Dificultats i obstacles que veig?
Les seves propostes han estat molt ben acollides al centre, així i tot ha mancat la participació de les famílies. El centre no té una cultura gaire participativa i això ha fet que no tinguessin molta resposta per part dels pares i mares.
Però qui sap si amb el temps aquest pot ser el punt de partida d'una relació escola-família més propera.

Competències

1.2. He revistat i reflexionat sobre les diferents exposicions i valorat aquelles que m'han semblat més interessants o que m'han cridat l'atenció per algun motiu.
1.3. He accedit als diferents blogs de les companyes per tal de recordar i profunditzar en els seus projectes.

TRESCANT ENTRE BONES PRÀCTIQUES

Conscient de què durant uns dies no he pogut donar la continuitat necessària a les meves entrades, vull dedicar ara una bona estona a gaudir de les bones pràctiques de les meves companyes.
Diuen que mai és tard quan arriba, no? doncs ara ha arribat el moment.

COMENTARIS ALS BLOGS DELS /LES COMPANYS/ES, respecte a les bones pràctiques.

1. AB INTRA
Enllaç directe al comentari:
http://maitegener.wordpress.com/2013/04/21/117/comment-page-1/#comment-8 

Comentari:
Els bons hàbits han de començar a casa i s’han de reforçar a l’escola. Penso que està molt bé que tots els infants participin del moment del berenar i ho comparteixin plegats. Durant les menjades es pot aprofitar per conversar, compartir experiències i sobretot prendre consciència del què s’esta menjant i de la importància d’aquest acte.
Gràcies Maite per compartir-ho.


2. DE MICA EN MICA S'OMPLE LA PICA
Enllaç directe al comentari:
http://demicaenmicasomplesapica.blogspot.com.es/2013/05/la-bona-practica.html?showComment=1370603619640#c4756953211827017029

Comentari:
Primer de tot gràcies per compartir aquesta bona pràctica.
Penso que és important que els infants es sentin segurs amb el que fan i les rutines faciliten aquest fet. Sabent com treballau a l'escoleta estic segura que feis una molt bona feina i que aconseguiu els objectius plantejats i fomentau l'autonomia dels alumnes, creant com tu ja has dit un clima idoni perquè afavoreixi el seu desenvolupament.


3. A PAS DE TORTUGA
Enllaç directe al comentari:
http://jessicafebrerlazaro.blogspot.com.es/2013/04/racons-compartits.html#comment-form

Comentari:
Hola Jessy,
m'ha agradat conèixer aquesta bona pràctica i igual que na Janet, trobo molt positiu les trobades entre els infants de diferents edats. Segur que resulta molt enriquidor.
El fet que ells triin el racó, pot ajudar al mestre/a a conèixer aquell infant, les seves preferències i motivacions i per tant poder preparar i orientar les nostres tasques i projectes cap als seus interessos.
El fet que estiguin oberts a les famílies permet fomentar la participació i l'interés per a una educació conjunta.

Gràcies  


Competències:
1.2. Participo de les aportacions realitzades per les meves companyes respecte a les seves pràctiques. fet que m'ajuda a reflexionar i ponderar algunes de les accions realitzades.
1.3. reviso aquests blocs i altres per valorar les diferents pràctiques realitzades. 

diumenge, 2 de juny del 2013

INVERTIM EN VALORS


En els temps que corren, sentim constantment parlar de crisi econòmica, dels mercats, de la prima de rics, de reformes, de retallades...
Són moltes les notícies que es van succeïnt i que ens fan pensar en quin futur ens espera i què podem fer per tal de poder afrontar-ho amb garanties. hem d'estalviar? hem d'invertir?
però,...
està tot relacionat amb l'economia?
és el capital el que ens treurà dels problemes?
és l'educació la que ha d'aportar la base de l'economia i la competitivitat?
què podem fer els educadors davant aquest context?

Crisi econòmica? o crisi de valors?

QUIN FUTUR DONEM? QUINA EDUCACIÓ DONEM?

***(Actualment el documental no es pot veure degut als drets d'autor de les cançons que acompanyaven les imatges. intentaré prest poder-ho penjar)***

DISCULPAU LES MOLÈSTIES!!
  
                                  

dijous, 16 de maig del 2013

PRESENTACIÓ DEL DOCUMENTAL


El documental és al forn, s'acaba de coure i prest estarà cuit, però com en totes les coses, necessita el seu temps i la seva dedicació.
Una vegada elaborat el guió i fet una sèrie de filmacions i fotografies, cal donar forma a totes les idees que m'han anat passant pel cap. Creieu-me que no ha estat gens fàcil.
Avui us vull deixar un petit tast del que pretèn ser. El meu docmental té un caire una "mica" reivindicatiu. La gent que em coneix, encara que sigui de lluny, potser no li vingui de nou. jeje!
Bé de fet també es podria definir sols com un acte de reflexió que em proposo i que vull llençar enlaire per tal que, qui ho vulgui, se'l faci seu.





Competències:
1.3. He revisat altres blocs de companys/es per nodrir-me de les seves idees i aprendre dels seus projectes.
2.3. He intentat plasmar al video, les meves idees i un petit tast del què serà el documental final.
5.1. He reflexionat sobre el procés d'elaboració del documental ja que he hagut de resumir, en aquest video les idees principals.
5.4. He plantejat obstacles i inconvenients a l'hora de la publicació final.
 




dissabte, 11 de maig del 2013

CERCANT LA INSPIRACIÓ...

Sol passar Sílvia. Hi ha un moment en què un es satura; els dubtes, les pors es presenten al nostre davant i ens fan aturar de cop. " No vaig bé!, això no s'entendrà!..."
En aquest punt doncs, cal saber desconnectar un moment, ampliar la mirada i cercar noves idees, nous recursos, experiències diverses, i al mateix temps xalar de la creativitat de la gent.
Podem trobar diferents tipus de documentals amb diferents objectius: informatius, reivindicatius, reflexius, formatius... Aquí us en deixo 3 mostres. Esper que us agradin.
Els he triat perquè cada un té una funcionalitat concreta. El primer pretèn fer arribar a les famílies el què fan els seus infants a les aules. Un video així pot resultar molt atractiu i pot ser un bon recurs que com a futurs mestres hem de considerar.
El segon, em va agradar des del primer moment en què vaig prémer el "play",  és un crit i una reflexió sobre la manera com es pot educar, de com podem ajudar a aprendre, com podem transmetre uns coneixements i que després cada un, amb el seu propi embolic, pugui fer-se'ls seus.
Per acabar, el darrer és un documental de tipus més formatiu, on una persona ens mostra, amb la teoria i algunes imatges, noves maneres d'entendre l'educació. En aquest cas l'educació emocional.

Doncs res, esper que us agradin i en tregueu alguna cosa de profit. Salut!


    










Competències:

1.1. He intentat cercar la inspiració amb l'ajuda de documentals i treballs ja existents per tal de resoldre els meus dubtes i interferències.
1.3. He revisat altres blocs per tal de millorar la meva tasca.
2.7. He reflexionat sobre alguns errors comesos i he valorat noves maneres de continuar amb el repte sense perdre l'essència de l'objectiu principal.
5.4. He valorat possibles barreres o noves situacions que impedissin el meu projecte.

dilluns, 22 d’abril del 2013

A POC A POC I AMB BONA LLETRA


Comença l'aventura!!
Una vegada triat el tema i fet un petit esborrany amb les idees principals que ha de tenir el documental, m'endinso en el muntatge i en desplegar la seva estructura. De moment no puc dir que ho tengui tot lligat, i he de reconèixer que em preocupa una mica ja que fins que no ho tengui tot ben definit no estaré tranquil·la. Però bé, anirem fent "a poc a poc i amb bona lletra" però sense despistar-se que el temps és el que és.

De moment us deixo llegir el guió, complementat amb les meves idees, que ens han proposat a l'assignatura. Mentre jo aniré fent de les meves!
(Aquest guió és orientatiu ja que és possible que durant les filmacions es necessiti algun altre material)

TEMA: Crisi econòmica? o crisi de valors?

FINALITAT I OBJECTIUS: mostrar la necessitat i la importància d'educar en valors des de les primeres edats.

NÚMERO DE FILMACIONS: 10 aproximadament.

DESTINATARIS: Alumnes de GEDI, futurs mestres, mestres d'ed. infantil.

TEMPS ESTIMAT DE DURADA: 7 minuts

PREVISIÓ DE MATERIAL: paper, catulines, paper continu, pintures, "vidriola", càmara de fotos, trípode




Competències:
1.3. He accedit a altres documentals per tal de saber com es fan i quin contingut educatiu tenen.
2.3. He manifestat els meus objectius i les meves primeres idees envers el documental.
4.3. He elaborat prèviament, hipotesis sobre el possible resultat final.
5.3. He recercat altres idees i valorat el meu objectiu com a possibilitat educativa.
5.4. he plantejat els possibles obstacles i inconvenients tant per l'elaboració del documental com per la seva publicació.

dimarts, 9 d’abril del 2013

L'INICI D'UN REPTE

Quan començam un projecte sempre tenim molts dubtes. Potser tenim clar què volem fer, però com ho iniciam? quines passes hem de seguir? ens solen sortir un munt d'interrogants.

el gran dilema


Doncs sí, ho heu interpretat bé... he de començar un projecte!! i és un gran repte per a mi  però al mateix temps m'il·lusiona.
El fet és que he de fer un documental, sí tal qual!... un documental! però senzill, eh?, vull dir curt, entenedor, proper.. vaja "amateur". 
Dit d'aquesta manera encara et fa tirar més enrera, veritat?, però capgirem la situació. Es tracta de tenir l'oportunitat de mostrar algun aspecte o tema relacionat amb l'educació infantil (0-3) en format visual. Una manera més dinàmica, innovadora? potser ho podríem dir així, de fer arribar a la gent aquest tema. De fet he fet una petita recerca, i no és que hagi trobat moltes històries que parlin sobre aquesta franja d'edat, ja sigui perquè no és una educació obligatòria o perquè simplement sembla no presentar molts problemes, al final només "guarden" als infants no?... bé, continuem!

Per això fer petits projectes com aquest, pot ajudar a prendre consciència d'un mateix (en aquest cas jo), de les coses que saps i/o que no imaginaves que sabies, de les moltes coses que no saps, del què t'envolta, del què s'amaga darrera les coses que no volem mirar...i conseqüentment, totes aquestes reflexions poden convertir-se en suports i noves mirades per les altres persones.

Però tornem a l'inici, LES GRANS PREGUNTES a l'hora d'iniciar un projecte:
















Doncs sí! és un crit d'ajuda, però no una ajuda a la desesperada, sinó que és una crida a la participació, una pregunta per valorar els interessos o les preocupacions que tenim com estudiants, practicants, futurs mestres, mestres consolidats, germans/es, mares/pares...

A veure si amb la vostra ajuda puc anar construint aquest projecte. Us animau?


Competències:

1.2. He intentat trobar una bona manera per mostrar les meves idees i que aquestes s'adeqüecin a l'objectiu plantejat.
1.3. He revisat altres blocs per tal de nodrir-me de noves idees i aprendre dels companys/es.
2.3. He anotat els meus objectius de cara al documental final.
5.2. He intentat contextualitzar les meves idees i els meus objectius per tal de captar la participació dels altres.
5.3. He anotat i recollit altres idees de diferents documentals per tal de millorar les meves o confirmar el bonc camí emprès.

LES CREENCES I EL QUÈ FER DELS MESTRES

Cada persona té la seva experiència, els seus pensaments, les seves creences; tots veim el món d'una determinada manera i el sentim nostre i únic quan hem de defensar les nostres opinions. i perquè no fer-ho? sembla lògic que si allò que defensam és el que coneixem, el que ens fa sentir segurs, el que ens aporta estabilitat no ho facem. no seria molt coherent, veritat?

Però què passa quan les nostres creences i els nostres comportaments (equivocats o no) poden afectar a la gent que ens envolta i en concret, i és aquí on vull anar, afecten als infants dels quals en som responsables?
Ara mateix m'és difícil contestar aquesta pregunta.

Imaginem-nos una situació:

Aula amb 20 infants de 2 anys
Moment de fer-se les mans netes.
Situació: varis infants demanen a l'alumna en pràctiques que els ajudi a pujar-se la màniga de la camiseta fins al colze per evitar que no es banyi. 
La tutora de l'aula atura de cop la situació i remarca la pauta de què són els infants que ho han de fer sols. al moment tant els infants com l'alumna en pràctiques modifiquen l'acció i la mestra continua amb les seves coses.

Aquest pot ser un de molts exemples que poden mostrar les creences i el què fer dels mestres i com amb aquests fets s'estan creant i formant les experiències i futures creences dels seus alumnes.

Anem a analitzar aquest moment:

Podríem dir que la mestra exerceix un rol autoritari? potser aquesta situació no és suficient per a manifestar-ho obertament, però així com ella s'expressa i l'actitud tant de l'alumna en pràctiques com de l'infant, aturant l'acció al moment, poden dur a intrepretar que no és la primera vegada que aquesta mestra marca les pautes i els límits amb certa contundència. Què l'empeny a fer-ho així?...

Continuem... la mestra segueix realitzant les tasques que estava fent, fet que demostra que aquest contratemps no ha alterat les seves emocions i es manté tranquil·la amb la decisició que ha pres i deixa que els infants, de manera autonoma, continuïn amb les seves tasques. D'alguna manera sap que no cal la seva supervisió perquè la seva pauta es compleixi. Això ens pot ajudar a veure que aquest rol autoritari és constant, entra dins le seves rutines.

Segurament, cada persona que analitzi aquest fet interpretarà i jutjarà l'acció d'aquesta mestra. Però seríem capaços, objectivament, de dir quina és la millor manera d'afrontar aquesta o altres situacions habituals d'aula? som conscients que les nostres intervencions, depenent de les nostres creences, coneixements teòrics, rutines i emocions, poden alterar el funcionament i el desenvolupament del dia a dia dels infants?

Mirat així potser sembla fins i tot dramàtic pensar que cada acció pot afectar d'una manera o altra el global de l'aula, però no està de més reflexionar sobre les nostres accions, la relació d'aquestes amb les nostres creences i com afecten al dia a dia de l'aula i a les nostres relacions personals i professionals. Va bé, de tant en tant, canviar-se les ulleres i generar noves mirades.

Personalment, penso que l'educació no hauria de dependre tant de les creences i comportament dels seus professionals, però al mateix temps valoro positivament que cada un pugui expressar-se tal com és i afronti les situacions no sols des de la teoria sinó també des del cor.

Supòs que, com en totes les coses, cal trobar l'equilibri.


Competències:

1.1. He cercat informació sobre les creences per tal de poder lligar les meves reflexions.
1.4. Aquestes informacions m'han ajudat a resoldre i elaborar les meves pròpies idees i creences.
4.2. He reflexionat sobre les diferents creences i la importància d'adonar-se d'aquestes diferències.
4.3. He plantejat, amb tota la informació recollida, les meves pròpies hipotesis sobre les creences de cada un i les meves pròpies.

dijous, 14 de març del 2013

LES NOSTRES COMPETÈNCIES DURANT LES PRÀCTIQUES


Una vegada analitzam el nostre context d'aprenentatge, les pràctiques, segurament ens adonam que hi ha moltes coses que surten o que no s'adeqüen a la fonamentació teòrica que hem estat rebent al llarg dels primers anys de carrera. La realitat pot ser diferent ja que sovint es fa difícil dur a la pràctica tota la teoria, degut al context de cada centre i als seus recursos, tant humans com materials.

Per això és important ser conscients del què ens podem trobar i sobretot de com podem encaixar nosaltres dins el sistema de l'escola on fem les pràctiques, o quan arribam a un lloc de treball nou i ens surten diferents dubtes; Com ens adaptam? què pretenem amb la nostra tasca? podem solucionar totes les debilitats i mancances que percebem del centre? serem capaços d'aprofitar les oportunitats i fortaleses que es presentin?

Segurament podem fer alguna cosa amb la nostra tasca, però és igual d'important saber estar al nostre lloc, assumir el nostre rol i anar fent petites aportacions a mida que anam coneguent amb més profunditat el context i observant les actuacions dels nostres companys/es de feina.

Per fer això caldrà conéixer bé les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats que ens presenta el centre i el seu voltants per tal de poder intervenir adequadament.
La nostra tasca a les escoles no es limita sols a l'aula. El centre i també la comunitat ens ofereix moltes possibilitats d'aprenentatge i per això és important que ens moguem i coneguem quines recursos hi ha al poble/barri que pugin ser útils per a desenvolupar la nostra tasca docent.

Al llarg de les pràctiques ens adonam que la nostra percepció canvia amb el pas del temps. Primer començam amb una predisposició i extrema obssessió en comparar aquells aspectes que la teoria marca i que no "es compleixen" a la pràctica, però amb el temps ens anam adaptant i fixant que aquests aspectes teòrics són presents en les diferents accions però que potser es presenten d'una altra manera i no tenim la mirada preparada per captar-los. 

Penso que la constància i la predisposició per a aprendre i reflexionar sobre el que fem diàriament ens ajuda a avançar. No podem pensar que sols amb les nostres sensacions i percepcions podrem resoldre certs aspectes que a priori puguin semblar debilitats. Cal dissenyar les línies d'actuació i fer-ho en equip, ajuntant les potencialitats i fortaleses de cada membre de l'equip docent per tal de que els canvis puguin ser més significatius.

No podem deixar passar aquesta oportunitat per a treballar les nostres competències i per a millorar-les. i el més important serà que cada acció i aportació que facem la relacionem amb una o altra competència. d'aquesta manera prendrem més consciència del nostre aprenentatge, compartint-lo amb les nostres tutores i companys/es per tal d'anar consolidant els aprenentatges adquirits.


Competències:
 
1.3. He consultat altres blocs per tal d'adonar-me de les diferènts visions i competències.
2.4. He reflexionat i pres consciència sobre el propi procés d'aprenentatge i les meves pròpies competències.
2.5. He intentat recollir i plasmar aquests dubtes i aquestes reflexions en el text.
3.1. Per fer aquestes reflexions, he observat i qüestionat les feines realitzades al llarg de la carrera.

dimecres, 6 de març del 2013

Observació a l'aula

Fa temps, concretament 12 anys, que vaig acabar les meves pràctiques com educadora infantil a les aules d'infants de 0-3 anys.

En un primer moment, costa fer memòria ja que al llarg d'aquests 12 anys han passat moltes coses i he viscut vàries experiències. Per això, en aquests moments prefereixo descriure una situació viscuda l'any passat durant l'observació de vàries sessions de psicomotricitat.

OBSERVACIÓ SESSIÓ DE PSICOMOTRICITAT: (infants de 4 anys)

Es nota a les cares dels infants l'emoció per a realitzar la sessió. Arriben exitats, la fila es desfà quan entren a la sala i es dirigeixen immediatament a la zona d'acollida. Aquí és on comencen a treure les sabates, alguns més autonomament que altres, i a recordar les normes de la sessió.
 
Amb ordre, la mestra els motiva perquè anomenin quines són les normes de la sessió i els convida a participar i gaudir del moment, remarcant aquelles normes que creu més importants i que ajudaran al desenvolupament de la sessió.
Realment la mestra, vol remarcar en aquest moment allò que és més important?, com es pot saber què és més necessari recordar? què vol aconseguir repetint determinades normes?


Els infants es col·loquen drets a uns metres de la torre de coixins i inquiets esperen la senyal. Avui la senyal és un compte enrera ("3-2-1-0!!!). Els infants corren, uns amb més força que altres, i es llencen sobre els coixins que formen la torre. 





A partir d'aquí la sessió es converteix en un munt de possibilitats de jocs i de relacions. 
-"Soc un bomber, i jo soc un caixer..."- es sent per la sala!

La imaginació vola i impregna el moment de nous aprenentatges. Aprenentatges pels infants però també pels adults, els quals podem observar la diversitat de jocs i d'emocions que flueixen. 

Cada infant sent i viu aquest moment amb tota la intensitat i és aquí on es pot veure part de la seva personalitat i dels seus interessos. Per això és molt important donar llibertat per tal que expressin amb el seu cos, el seu estat d'ànim, els seus interessos, les seves necessitats...i estar atents a totes les accions que realitzen.

S'acosta el final de la sessió i els infants són avisats amb una senyal de què els hi queda poc temps de joc. El seus cossets manifesten la necessitat última de fer aquell darrer bot, carrera o construcció abans de partir.

Tornant al lloc del principi, els infants dediquen una estona a representar (plastilina, peces de construcció, pintures...) i interioritzar el que han viscut al llarg de la sessió. Fet importantíssim per prendre consciència de tot el que han anat fent i que ens serveix a nosaltres per conèixer la seva perspectiva de la sessió ("què és el que més destaquen?", quina importància li donen?") sovint aquestes representacions ens confirmaran o no les hipòtesis que hem anat elaborant al llarg de la sessió, amb la nostra observació

Per acabar i asseguts en rotllana, es prepara la sortida recordant alguns fets que la mestra ha vist i convidant a participar a la propera sessió.  
Penso que aquest moment és important pels infants ja que obtenen la mirada i el reconeixement de la mestra. Es dóna importància al que fan!!
Alguns de manera autonoma i altres amb ajuda es col·loquen les sabates i en fila es dirigeixen, amb la tutora, a la seva aula.

L'aula, ja en silenci, mostra el resultat del prcés de construcció dels seus aprenentatges i perquè no dir-ho, la satisfacció de les mestres d'haver gaudit d'aquest fet.

Després de la sessió podem i ens hem de plantejar diferents qüestions que ens facin reflexionar sobre el que ha fet la mestra al llarg de la sessió. Però primer de tot. ens podem plantejar: què pretenia amb aquesta sessió? tenia la sessió planificada?, perquè tria un recurs de representació o un altre?, ha donat suficients possibilitats per a la representació?

Com a observadora he pogut veure uns infants molt implicats amb cada acció que realitzaven i com, des de la seva curiositat i imaginació anaven experimentant amb el seu cos i els diferents materials que es trobaven per l'aula i per tant, totes aquestes provatures els ajudaven a elaborar el seu aprenentatge.

Les actituds de la mestra han facilitat les accions dels infants, fet que demostra que entén i defensa el propi procés d'aprenentatge. així i tot la responsabilitat i, a vegades la por, ens fa avançar-nos a alguns fets que ens facin entreveure perill. Sovint aquestes pors i prevencions estaran condicionades per les vivències i experiències personals i professionals de la mestra i implicitament es transmetran als alumnes.



Competències:

1.1. He consultat informació de pràctiques viscudes al curs passat.
4.2. He comparat les situacions, diferenciant les bones pràctiques de les que no ho són.

dimarts, 5 de març del 2013

COMPETÈNCIES EN L'ENSENYAMENT

LES MEVES COMPETÈNCIES EN L'ENSENYAMENT

Resulta difícil, a vegades, mirar cap a un mateix i definir-se. En aquest cas i sense haver treballat dins l'àmbit escolar, però després de 3 anys de carrera, de treballar també en l'àmbit d'educació no formal i d'haver fet les pràctiques d'educació infantil a primer cicle, intentaré reflexionar sobre quines competències tinc amb l'objectiu de poder treballar i millorar-les i així créixer tant a nivell professional com personal.
Aquí us deixo una presentació amb la meva reflexió





A partir d'aquí, amb un any encara per acabar la carrera i amb la necessitat d'anar-se formant constantment, és important tenir present que cal adquirir una sèrie de competències per l'aprenentatge que permetin, per tant, millorar les esmentades anteriorment.

I d'on parteixo jo? quines competències tinc per anar aprenent? soc capaç de fer-ho sola?

Penso que soc una persona amb força capacitat per a l'aprenentatge, ja que sempre estic pensant en què puc fer per millorar i per anar creixent, ja sigui a nivell professional com a nivell personal. Cerco noves experiències i intento adequar-les a les situacions requerides ja que el més important és ser conscient de la realitat que hi ha i de les necessitats i potencialitats d'aquesta.

Intento prendre consciència del què estic fent i quins resultats o conseqüències tenen les meves accions per tal de limitar-les o aprofundir en elles.
Així i tot penso que a vegades no hem de donar tantes voltes i innovar per innovar ja que es pot perdre l'essència de l'orígen i de la base. 







Competències:
1.1. He cercat recursos que em poguessin ajudar a realitzar la tasca de manera adequada i innovadora.
1.3. He consultat i altres blocs i experiències que m'han ajudat a centrar el meu objectiu.
2.1. He pogut reflexionar sobre els meus punts forts i els meus punts febles, els quals aniré treballant al llarg del curs.
2.3. He intentat mostrar quins són els meus objectius.