LES NOSTRES COMPETÈNCIES DURANT LES PRÀCTIQUES

Una vegada analitzam el nostre context d'aprenentatge, les pràctiques, segurament ens adonam que hi ha moltes coses que surten o que no s'adeqüen a la fonamentació teòrica que hem estat rebent al llarg dels primers anys de carrera. La realitat pot ser diferent ja que sovint es fa difícil dur a la pràctica tota la teoria, degut al context de cada centre i als seus recursos, tant humans com materials.

Per això és important ser conscients del què ens podem trobar i sobretot de com podem encaixar nosaltres dins el sistema de l'escola on fem les pràctiques, o quan arribam a un lloc de treball nou i ens surten diferents dubtes; Com ens adaptam? què pretenem amb la nostra tasca? podem solucionar totes les debilitats i mancances que percebem del centre? serem capaços d'aprofitar les oportunitats i fortaleses que es presentin?

Segurament podem fer alguna cosa amb la nostra tasca, però és igual d'important saber estar al nostre lloc, assumir el nostre rol i anar fent petites aportacions a mida que anam coneguent amb més profunditat el context i observant les actuacions dels nostres companys/es de feina.

Per fer això caldrà conéixer bé les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats que ens presenta el centre i el seu voltants per tal de poder intervenir adequadament.

La nostra tasca a les escoles no es limita sols a l'aula. El centre i també la comunitat ens ofereix moltes possibilitats d'aprenentatge i per això és important que ens moguem i coneguem quines recursos hi ha al poble/barri que pugin ser útils per a desenvolupar la nostra tasca docent.

Al llarg de les pràctiques ens adonam que la nostra percepció canvia amb el pas del temps. Primer començam amb una predisposició i extrema obssessió en comparar aquells aspectes que la teoria marca i que no "es compleixen" a la pràctica, però amb el temps ens anam adaptant i fixant que aquests aspectes teòrics són presents en les diferents accions però que potser es presenten d'una altra manera i no tenim la mirada preparada per captar-los. 

Penso que la constància i la predisposició per a aprendre i reflexionar sobre el que fem diàriament ens ajuda a avançar. No podem pensar que sols amb les nostres sensacions i percepcions podrem resoldre certs aspectes que a priori puguin semblar debilitats. Cal dissenyar les línies d'actuació i fer-ho en equip, ajuntant les potencialitats i fortaleses de cada membre de l'equip docent per tal de que els canvis puguin ser més significatius.

No podem deixar passar aquesta oportunitat per a treballar les nostres competències i per a millorar-les. i el més important serà que cada acció i aportació que facem la relacionem amb una o altra competència. d'aquesta manera prendrem més consciència del nostre aprenentatge, compartint-lo amb les nostres tutores i companys/es per tal d'anar consolidant els aprenentatges adquirits.


Competències:
 

1.3. He consultat altres blocs per tal d'adonar-me de les diferènts visions i competències.
2.4. He reflexionat i pres consciència sobre el propi procés d'aprenentatge i les meves pròpies competències.
2.5. He intentat recollir i plasmar aquests dubtes i aquestes reflexions en el text.
3.1. Per fer aquestes reflexions, he observat i qüestionat les feines realitzades al llarg de la carrera.

Observació a l'aula

Fa temps, concretament 12 anys, que vaig acabar les meves pràctiques com educadora infantil a les aules d'infants de 0-3 anys.

En un primer moment, costa fer memòria ja que al llarg d'aquests 12 anys han passat moltes coses i he viscut vàries experiències. Per això, en aquests moments prefereixo descriure una situació viscuda l'any passat durant l'observació de vàries sessions de psicomotricitat.

OBSERVACIÓ SESSIÓ DE PSICOMOTRICITAT: (infants de 4 anys)

Es nota a les cares dels infants l'emoció per a realitzar la sessió. Arriben exitats, la fila es desfà quan entren a la sala i es dirigeixen immediatament a la zona d'acollida. Aquí és on comencen a treure les sabates, alguns més autonomament que altres, i a recordar les normes de la sessió.

 

Amb ordre, la mestra els motiva perquè anomenin quines són les normes de la sessió i els convida a participar i gaudir del moment, remarcant aquelles normes que creu més importants i que ajudaran al desenvolupament de la sessió.
Realment la mestra, vol remarcar en aquest moment allò que és més important?, com es pot saber què és més necessari recordar? què vol aconseguir repetint determinades normes?

Els infants es col·loquen drets a uns metres de la torre de coixins i inquiets esperen la senyal. Avui la senyal és un compte enrera ("3-2-1-0!!!). Els infants corren, uns amb més força que altres, i es llencen sobre els coixins que formen la torre. 

A partir d'aquí la sessió es converteix en un munt de possibilitats de jocs i de relacions. 

-"Soc un bomber, i jo soc un caixer..."- es sent per la sala!

La imaginació vola i impregna el moment de nous aprenentatges. Aprenentatges pels infants però també pels adults, els quals podem observar la diversitat de jocs i d'emocions que flueixen. 

Cada infant sent i viu aquest moment amb tota la intensitat i és aquí on es pot veure part de la seva personalitat i dels seus interessos. Per això és molt important donar llibertat per tal que expressin amb el seu cos, el seu estat d'ànim, els seus interessos, les seves necessitats...i estar atents a totes les accions que realitzen.

S'acosta el final de la sessió i els infants són avisats amb una senyal de què els hi queda poc temps de joc. El seus cossets manifesten la necessitat última de fer aquell darrer bot, carrera o construcció abans de partir.

Tornant al lloc del principi, els infants dediquen una estona a representar (plastilina, peces de construcció, pintures...) i interioritzar el que han viscut al llarg de la sessió. Fet importantíssim per prendre consciència de tot el que han anat fent i que ens serveix a nosaltres per conèixer la seva perspectiva de la sessió ("què és el que més destaquen?", quina importància li donen?") sovint aquestes representacions ens confirmaran o no les hipòtesis que hem anat elaborant al llarg de la sessió, amb la nostra observació

Per acabar i asseguts en rotllana, es prepara la sortida recordant alguns fets que la mestra ha vist i convidant a participar a la propera sessió.  

Penso que aquest moment és important pels infants ja que obtenen la mirada i el reconeixement de la mestra. Es dóna importància al que fan!!

Alguns de manera autonoma i altres amb ajuda es col·loquen les sabates i en fila es dirigeixen, amb la tutora, a la seva aula.

L'aula, ja en silenci, mostra el resultat del prcés de construcció dels seus aprenentatges i perquè no dir-ho, la satisfacció de les mestres d'haver gaudit d'aquest fet.

Després de la sessió podem i ens hem de plantejar diferents qüestions que ens facin reflexionar sobre el que ha fet la mestra al llarg de la sessió. Però primer de tot. ens podem plantejar: què pretenia amb aquesta sessió? tenia la sessió planificada?, perquè tria un recurs de representació o un altre?, ha donat suficients possibilitats per a la representació?

Com a observadora he pogut veure uns infants molt implicats amb cada acció que realitzaven i com, des de la seva curiositat i imaginació anaven experimentant amb el seu cos i els diferents materials que es trobaven per l'aula i per tant, totes aquestes provatures els ajudaven a elaborar el seu aprenentatge.

Les actituds de la mestra han facilitat les accions dels infants, fet que demostra que entén i defensa el propi procés d'aprenentatge. així i tot la responsabilitat i, a vegades la por, ens fa avançar-nos a alguns fets que ens facin entreveure perill. Sovint aquestes pors i prevencions estaran condicionades per les vivències i experiències personals i professionals de la mestra i implicitament es transmetran als alumnes.

Competències:

1.1. He consultat informació de pràctiques viscudes al curs passat.
4.2. He comparat les situacions, diferenciant les bones pràctiques de les que no ho són.

COMPETÈNCIES EN L'ENSENYAMENT

LES MEVES COMPETÈNCIES EN L'ENSENYAMENT

Resulta difícil, a vegades, mirar cap a un mateix i definir-se. En aquest cas i sense haver treballat dins l'àmbit escolar, però després de 3 anys de carrera, de treballar també en l'àmbit d'educació no formal i d'haver fet les pràctiques d'educació infantil a primer cicle, intentaré reflexionar sobre quines competències tinc amb l'objectiu de poder treballar i millorar-les i així créixer tant a nivell professional com personal.
Aquí us deixo una presentació amb la meva reflexió

A partir d'aquí, amb un any encara per acabar la carrera i amb la necessitat d'anar-se formant constantment, és important tenir present que cal adquirir una sèrie de competències per l'aprenentatge que permetin, per tant, millorar les esmentades anteriorment.

I d'on parteixo jo? quines competències tinc per anar aprenent? soc capaç de fer-ho sola?

Penso que soc una persona amb força capacitat per a l'aprenentatge, ja que sempre estic pensant en què puc fer per millorar i per anar creixent, ja sigui a nivell professional com a nivell personal. Cerco noves experiències i intento adequar-les a les situacions requerides ja que el més important és ser conscient de la realitat que hi ha i de les necessitats i potencialitats d'aquesta.

Intento prendre consciència del què estic fent i quins resultats o conseqüències tenen les meves accions per tal de limitar-les o aprofundir en elles.
Així i tot penso que a vegades no hem de donar tantes voltes i innovar per innovar ja que es pot perdre l'essència de l'orígen i de la base. 







Competències:
1.1. He cercat recursos que em poguessin ajudar a realitzar la tasca de manera adequada i innovadora.
1.3. He consultat i altres blocs i experiències que m'han ajudat a centrar el meu objectiu.
2.1. He pogut reflexionar sobre els meus punts forts i els meus punts febles, els quals aniré treballant al llarg del curs.
2.3. He intentat mostrar quins són els meus objectius.