Fa temps, concretament 12 anys, que vaig acabar les meves pràctiques com educadora infantil a les aules d'infants de 0-3 anys.
En un primer moment, costa fer memòria ja que al llarg d'aquests 12 anys han passat moltes coses i he viscut vàries experiències. Per això, en aquests moments prefereixo descriure una situació viscuda l'any passat durant l'observació de vàries sessions de psicomotricitat.
OBSERVACIÓ SESSIÓ DE PSICOMOTRICITAT: (infants de 4 anys)
Es nota a les cares dels infants l'emoció per a realitzar la sessió. Arriben exitats, la fila es desfà quan entren a la sala i es dirigeixen immediatament a la zona d'acollida. Aquí és on comencen a treure les sabates, alguns més autonomament que altres, i a recordar les normes de la sessió.
Amb ordre, la mestra els motiva perquè anomenin quines són les normes de la sessió i els convida a participar i gaudir del moment, remarcant aquelles normes que creu més importants i que ajudaran al desenvolupament de la sessió.
Realment la mestra, vol remarcar en aquest moment allò que és més important?, com es pot saber què és més necessari recordar? què vol aconseguir repetint determinades normes?
Realment la mestra, vol remarcar en aquest moment allò que és més important?, com es pot saber què és més necessari recordar? què vol aconseguir repetint determinades normes?
Els infants es col·loquen drets a uns metres de la torre de coixins i inquiets esperen la senyal. Avui la senyal és un compte enrera ("3-2-1-0!!!). Els infants corren, uns amb més força que altres, i es llencen sobre els coixins que formen la torre.
A partir d'aquí la sessió es converteix en un munt de possibilitats de jocs i de relacions.
-"Soc un bomber, i jo soc un caixer..."- es sent per la sala!
La imaginació vola i impregna el moment de nous aprenentatges. Aprenentatges pels infants però també pels adults, els quals podem observar la diversitat de jocs i d'emocions que flueixen.
Cada infant sent i viu aquest moment amb tota la intensitat i és aquí on es pot veure part de la seva personalitat i dels seus interessos. Per això és molt important donar llibertat per tal que expressin amb el seu cos, el seu estat d'ànim, els seus interessos, les seves necessitats...i estar atents a totes les accions que realitzen.
S'acosta el final de la sessió i els infants són avisats amb una senyal de què els hi queda poc temps de joc. El seus cossets manifesten la necessitat última de fer aquell darrer bot, carrera o construcció abans de partir.
Tornant al lloc del principi, els infants dediquen una estona a representar (plastilina, peces de construcció, pintures...) i interioritzar el que han viscut al llarg de la sessió. Fet importantíssim per prendre consciència de tot el que han anat fent i que ens serveix a nosaltres per conèixer la seva perspectiva de la sessió ("què és el que més destaquen?", quina importància li donen?") sovint aquestes representacions ens confirmaran o no les hipòtesis que hem anat elaborant al llarg de la sessió, amb la nostra observació
Per acabar i asseguts en rotllana, es prepara la sortida recordant alguns fets que la mestra ha vist i convidant a participar a la propera sessió.
Penso que aquest moment és important pels infants ja que obtenen la mirada i el reconeixement de la mestra. Es dóna importància al que fan!!
Alguns de manera autonoma i altres amb ajuda es col·loquen les sabates i en fila es dirigeixen, amb la tutora, a la seva aula.
L'aula, ja en silenci, mostra el resultat del prcés de construcció dels seus aprenentatges i perquè no dir-ho, la satisfacció de les mestres d'haver gaudit d'aquest fet.
Després de la sessió podem i ens hem de plantejar diferents qüestions que ens facin reflexionar sobre el que ha fet la mestra al llarg de la sessió. Però primer de tot. ens podem plantejar: què pretenia amb aquesta sessió? tenia la sessió planificada?, perquè tria un recurs de representació o un altre?, ha donat suficients possibilitats per a la representació?
Com a observadora he pogut veure uns infants molt implicats amb cada acció que realitzaven i com, des de la seva curiositat i imaginació anaven experimentant amb el seu cos i els diferents materials que es trobaven per l'aula i per tant, totes aquestes provatures els ajudaven a elaborar el seu aprenentatge.
Les actituds de la mestra han facilitat les accions dels infants, fet que demostra que entén i defensa el propi procés d'aprenentatge. així i tot la responsabilitat i, a vegades la por, ens fa avançar-nos a alguns fets que ens facin entreveure perill. Sovint aquestes pors i prevencions estaran condicionades per les vivències i experiències personals i professionals de la mestra i implicitament es transmetran als alumnes.
Com a observadora he pogut veure uns infants molt implicats amb cada acció que realitzaven i com, des de la seva curiositat i imaginació anaven experimentant amb el seu cos i els diferents materials que es trobaven per l'aula i per tant, totes aquestes provatures els ajudaven a elaborar el seu aprenentatge.
Les actituds de la mestra han facilitat les accions dels infants, fet que demostra que entén i defensa el propi procés d'aprenentatge. així i tot la responsabilitat i, a vegades la por, ens fa avançar-nos a alguns fets que ens facin entreveure perill. Sovint aquestes pors i prevencions estaran condicionades per les vivències i experiències personals i professionals de la mestra i implicitament es transmetran als alumnes.
Competències:
1.1. He consultat informació de pràctiques viscudes al curs passat.
4.2. He comparat les situacions, diferenciant les bones pràctiques de les que no ho són.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada