LES CREENCES I EL QUÈ FER DELS MESTRES

Cada persona té la seva experiència, els seus pensaments, les seves creences; tots veim el món d'una determinada manera i el sentim nostre i únic quan hem de defensar les nostres opinions. i perquè no fer-ho? sembla lògic que si allò que defensam és el que coneixem, el que ens fa sentir segurs, el que ens aporta estabilitat no ho facem. no seria molt coherent, veritat?

Però què passa quan les nostres creences i els nostres comportaments (equivocats o no) poden afectar a la gent que ens envolta i en concret, i és aquí on vull anar, afecten als infants dels quals en som responsables?

Ara mateix m'és difícil contestar aquesta pregunta.

Imaginem-nos una situació:

Aula amb 20 infants de 2 anys

Moment de fer-se les mans netes.

Situació: varis infants demanen a l'alumna en pràctiques que els ajudi a pujar-se la màniga de la camiseta fins al colze per evitar que no es banyi. 

La tutora de l'aula atura de cop la situació i remarca la pauta de què són els infants que ho han de fer sols. al moment tant els infants com l'alumna en pràctiques modifiquen l'acció i la mestra continua amb les seves coses.

Aquest pot ser un de molts exemples que poden mostrar les creences i el què fer dels mestres i com amb aquests fets s'estan creant i formant les experiències i futures creences dels seus alumnes.

Anem a analitzar aquest moment:

Podríem dir que la mestra exerceix un rol autoritari? potser aquesta situació no és suficient per a manifestar-ho obertament, però així com ella s'expressa i l'actitud tant de l'alumna en pràctiques com de l'infant, aturant l'acció al moment, poden dur a intrepretar que no és la primera vegada que aquesta mestra marca les pautes i els límits amb certa contundència. Què l'empeny a fer-ho així?...

Continuem... la mestra segueix realitzant les tasques que estava fent, fet que demostra que aquest contratemps no ha alterat les seves emocions i es manté tranquil·la amb la decisició que ha pres i deixa que els infants, de manera autonoma, continuïn amb les seves tasques. D'alguna manera sap que no cal la seva supervisió perquè la seva pauta es compleixi. Això ens pot ajudar a veure que aquest rol autoritari és constant, entra dins le seves rutines.

Segurament, cada persona que analitzi aquest fet interpretarà i jutjarà l'acció d'aquesta mestra. Però seríem capaços, objectivament, de dir quina és la millor manera d'afrontar aquesta o altres situacions habituals d'aula? som conscients que les nostres intervencions, depenent de les nostres creences, coneixements teòrics, rutines i emocions, poden alterar el funcionament i el desenvolupament del dia a dia dels infants?

Mirat així potser sembla fins i tot dramàtic pensar que cada acció pot afectar d'una manera o altra el global de l'aula, però no està de més reflexionar sobre les nostres accions, la relació d'aquestes amb les nostres creences i com afecten al dia a dia de l'aula i a les nostres relacions personals i professionals. Va bé, de tant en tant, canviar-se les ulleres i generar noves mirades.

Personalment, penso que l'educació no hauria de dependre tant de les creences i comportament dels seus professionals, però al mateix temps valoro positivament que cada un pugui expressar-se tal com és i afronti les situacions no sols des de la teoria sinó també des del cor.

Supòs que, com en totes les coses, cal trobar l'equilibri.

Competències:

1.1. He cercat informació sobre les creences per tal de poder lligar les meves reflexions.
1.4. Aquestes informacions m'han ajudat a resoldre i elaborar les meves pròpies idees i creences.
4.2. He reflexionat sobre les diferents creences i la importància d'adonar-se d'aquestes diferències.
4.3. He plantejat, amb tota la informació recollida, les meves pròpies hipotesis sobre les creences de cada un i les meves pròpies.